La revolució industrial comença amb la creació d'una nova classe social: el proletariat. L'assalariat, en primer terme sols mera força de treball alienada, és un desposseït de tot allò que el feia viu (de la seva forma de vida, de les seves comunitats, dels seus llocs coneguts i les seves...), és a dir, la proletarització comporta un procés de buidat.

Aquest buit, inicialment, no és més que una conseqüència col·lateral, puix de moment treballen amb mitjans de producció aliens per fer productes que seran també per a altres.

Amb el temps, la producció augmenta i l'acumulació de mercaderies es converteix en un problema greu, que acaba indefectiblement en crisi. La mercaderia ha de circular. Aviat es troba la solució en l'espai buit que havia provocat abans en el treballador. El treballador tindrà ara una nova tasca. Ja no serà sols treballador, serà també consumidor.

Com més buit, més espai tindrà per omplir, més necessitat de mercaderies, de béns i de serveis que el capital li pot proporcionar.

És fàcil adonar-se que el buit que deixen els afectes i les arrels no pot omplir-se amb cotxes i colònies. El buit no tornarà a omplir-se, sempre amb la sensació d'incomplitud, i les mercaderies se succeiran unes rere les altres sense acomplir mai amb la seva promesa.